Sóc la Sílvia
Vaig néixer i créixer a un poble del Baix Camp. Vinc de família grangera i vaig viure fins al principi de la meva adolescència fora del poble. Recordo passar moltes estones a l’aire lliure, camp a través, sota dels avellaners, visitant les persones que treballaven i vivien als masos del costat del meu.
Amb els meus nebots fèiem figures de fang amb terra i aigua que deixàvem assecar al sol, ens passàvem l’estiu i part de la resta de l’any a l’aire lliure. Un dia vam batejar unes gallines i les vam portar a les golfes per tenir-les allà amb el seu menjar i aigua. La cosa va durar fins que em van descobrir. De petites aventures així n’eren plens els meus dies fora de l’escola.
Tenia molta curiositat i moltes preguntes per fer.
Suposo que no és casual haver escollit primer el treball social, després l’antropologia i també la teràpia Gestalt en l’àmbit de la psicologia humanista.
Sóc la Sílvia
Vaig néixer i créixer a un poble del Baix Camp. Vinc de família grangera i vaig viure fins al principi de la meva adolescència fora del poble. Recordo passar moltes estones a l’aire lliure, camp a través, sota dels avellaners, visitant les persones que treballaven i vivien als masos del costat del meu.
Amb els meus nebots fèiem figures de fang amb terra i aigua que deixàvem assecar al sol, ens passàvem l’estiu i part de la resta de l’any a l’aire lliure. Un dia vam batejar unes gallines i les vam portar a les golfes per tenir-les allà amb el seu menjar i aigua. La cosa va durar fins que em van descobrir. De petites aventures així n’eren plens els meus dies fora de l’escola.
Tenia molta curiositat i moltes preguntes per fer.
Suposo que no és casual haver escollit primer el treball social, després l’antropologia i també la teràpia Gestalt en l’àmbit de la psicologia humanista.
Aviat vaig viure una pèrdua important que em va fer sentir diferent a la resta de nenes i nens de la meva edat. En aquell moment gran part de la meva alegria intrínseca va deixar de ser-ho. El meu món interior i exterior i la meva manera de relacionar-me va canviar bruscament.
Em va costar molts anys despertar de nou, i entendre tot això que havia viscut i que l’alegria i el joc em pertanyen. Tot i desitjar no haver viscut aquesta pèrdua, sé que de forma resilient, d’aquella experiència tant dolorosa, he après a fer-me forta.
La ciutat, la facultat i els descobriments
Vaig arribar a Barcelona amb 24 anys. Abans n’havia viscut un de sola a Tarragona, a un barri on només anava a dormir. Imaginava Barcelona com un lloc obert, on poder respirar i descobrir “altres mons”. Em vaig buscar l’excusa d’anar a estudiar Antropologia. Se’m va obrir un món al veure la passió que la profe d’aquesta assignatura transmetia a les seves classes durant la carrera de treball social.
Els anys a la facultat, tant a Tarragona com a Barcelona van ser una època d’aprenentatges, des d’allò més teòric fins a les trobades amb persones diferents. Durant els estudis d’antropologia, recordo la sorpresa que despertava en mi que un dels professors acabés les classes llegint un paràgraf sempre d’un llibre diferent i el deixés de llegir a la meitat. La meva curiositat seguia trobant on alimentar-se.
Els anys de Barcelona vaig gaudir molt de la ciutat, i vaig evolucionar junt amb les noves persones que van passar a formar part de la meva vida aquella època i amb algunes amigues amb les que em vaig retrobar. Mirant-ho amb perspectiva van ser anys d’obertura, d’emocionar-me mobilitzant-nos per valors socials que anava incorporant dins meu, de qüestionar i qüestionar-me, de descobriments musicals i d’anar a concerts, d’embadalir-me observant la diferència.
Ja des del principi de viure-hi, vaig tenir l’oportunitat de treballar en l’àmbit social, en camps molt diversos com ara centres penitenciaris, treball social d’atenció primària, drogodependències, inserció laboral, mediació comunitària, dinamització en la tercera edat, migració, refugi i asil.
En un moment d’una relació de parella que vaig començar aquells anys, gràcies a poder experimentar el malestar, es va obrir una escletxa. Un dia no sé on ni exactament quan, vaig obrir una de les últimes pàgines de la revista “Cuerpo y Mente”. Allí hi havia un anunci de l’Aula Gestalt i sense buscar informació, ni de l’Aula ni de la Gestalt, vaig demanar hora per començar teràpia.
Buscava una mà oberta i vaig trobar un nou camí
Crec que buscava una mà oberta, estesa. La mà d’una persona que m’acompanyés a anar obrint i treballant aspectes de la meva vida, i de mi. I la vaig trobar.
Després d’uns anys de teràpia, vaig sentir el desig de fer la formació per poder aportar alguna cosa nova i diferent a la meva manera d’intervenir en aquell moment com a treballadora social. Vaig formar-me i en acabar vaig compaginar un temps les dues professions fins que podria dir que l’1 de gener del 2014 vaig començar com a terapeuta Gestalt exclusivament.
Vaig trobar un nou camí de treballar amb les persones. Gràcies a tota la formació, al camí recorregut durant quatre anys amb les formadores i companys, gràcies al meu compromís i als terapeutes que he tingut durant algunes èpoques.
Durant aquest camí he reaprès una mirada més amorosa i respectuosa, cap a mi i en relació als i les altres.
Podria dir que vaig obrir els ulls i aprendre a estar aquí i ara. Això ho vaig poder incorporar a qui jo soc avui en dia gràcies a poder-me sentir vista. Ben mirada.
He anat tenint cada vegada més clar, que per a mi (així com per moltes persones) va ser necessari viure durant anys sense ser massa conscient del que sentia, ja allò feia massa mal. I així vaig poder seguir caminant. Voler evitar el dolor, tot i que sigui de forma inconscient, és bàsic per poder avançar i viure. Però a vegades arriba un moment en el que aquest dolor evitat es manifesta en malestar, ja sigui físic o emocional.
Viure fora del país
Va coincidir amb aquest 1 de gener del 2014 que vaig començar a viure als Països Baixos. Aquí hi visc, i hi treballo com a terapeuta.
Hi he nascut com a mare i he experimentat el dol per la pèrdua del meu pare.
Hi he crescut com a parella. Una gran escola, on veure’t, on aprendre de l’amor i a vegades també del dolor. Junt amb el meu company, hem creat una família bi-cultural. En el meu dia a dia visc entre 5 llengües.
Aquí m’he enfortit. I he pogut experimentar emocions que es desperten vivint lluny i actuant la tria de viure aquí.
Aquí puc gaudir molt dels 5 minuts de sol que hi ha alguns dies i també dels dies llargs i càlids que tenim a vegades durant part de la primavera i de l’estiu. Aquí és on he pogut entendre que tenir aquests paissatges verds passa perque plogui dia sí i dia també. Així com totes les emocions formen part de la vida.
Acompanyar processos d'autoconeixement
Actualment atenc en teràpia individual i durant algunes èpoques també he ofert tallers grupals i grups de meditació-teràpia presencials. Compto amb 19 anys d’experiència professional entre l’àmbit social i el terapèutic. Atenc persones des dels 16-17 anys.
El fet d’haver crescut a l’àmbit rural (12 anys), a un poble (uns 12 anys mes) i fins ara quasi 19 en tres ciutats diferents també aporta a la meva mirada i enfoc tonalitats de colors i musicalitats molt diverses.
I el fet de viure fora m’ha portat a treballar tant amb persones que viuen al lloc on van néixer com també amb persones que pels motius que sigui viuen escampades per tot el món, amb tota la diversitat de temes que això comporta.
La meva manera d’acompanyar es nodreix de moltes experiències: els anys de procés terapèutic, la supervisió individual, en grup i la intervisió amb col·legues, la lectura i interès per aprendre, els cursos i seminaris diversos que he realitzat (teatre social, facilitació de grups, formació psicosocial -lideratge, consultoria i direcció-, eines per fer teràpia online, cicle menstrual, acompanyament de cercles de dones, acompanyament sensible al trauma) ,el meu procés de recerca creatiu, les meves vivències personals, el fet de viure fora i el fet de ser mare.
Formació
- Formació en Teràpia Gestalt. Escola del taller de Gestalt de Barcelona.
- Programa SAT. (Protoanàlisis, SAT 1, SAT 2 i SAT 3). Psicología de los Eneatipos. Fundación Claudio Naranjo
- Postgrau: “Formació Psicosocial. Lideratge, consultoria i dirección). IDEC (Barcelona)
- Curs anual de Facilitació de Grups. Fil a l’Agulla (Barcelona)
- Curs “Trauma, Gestalt i treball corporal” (30 hores). Michiel van den Heuvel en Suzanne Haest. Instituut Kempler. Països Baixos.
- Curs “Pràctica de la Gestalt a través d’internet”. (14 hores). Terapiados Formación
- Curs: “Cuerpo y terapia”. Esstim Formació
Supervisió:
- Supervisió individual: assistència mensual
- Supervisió didàctica on s’incorpora teoria de la Gestalt relacional: assistència mensual
- Treball terapèutic personal
Reconeixements:
- AETG. Associació espanyola de teràpia Gestalt
- EAGT. Associació europea de teràpia Gestalt
- NVAGT. Associació holandesa de teràpia Gestalt
